L'audiòfon és un aparell que permet a les persones hipoacúsiques (que pateixen algun tipus de pèrdua auditiva) percebre millor els sons. Gràcies al desenvolupament tecnològic i a dissenys molt sofisticats, actualment es possible oferir a les persones afectades aparells tan petits que es poden ubicar dintre del canal auditiu i sense perdre qualitat en la reproducció sonora.

Els audiòfons es poden dividir en tres grans grups:

- Audiòfons intracanals: van incerts al conducte auditiu extern, formats per una sola peça, la carcassa, on van col·locats tots els components electrònics. La carcassa es confecciona individualment a partir d’una impressió del canal auditiu extern de la persona.

- Audiòfons retroauriculars: formats per una carcassa on hi han col·locats tots els components electrònics, un motlle confeccionat a mida del pavelló i el canal auditiu extern de cada persona i un tub que uneix el motlle amb la carcassa. Gràcies a la gran miniaturització dels components, avui en dia es possible oferir audiòfons realment petits i potents, cosa que fa que actualment experimentin una nova etapa d’acceptació.

Una variant més actual dels retroauriculars clàssics és l’adaptació anomenada oberta. En aquest cas l’auricular està situat al conducte auditiu extern, fora de la carcassa, a la qual s’uneix a través d’un cable plastificat, com un fil. Estèticament és més atractiu, quasi no es veu. La pròpia veu sona més natural, proporciona una amplificació sense xiulets molestos i millor qualitat de so natural.

- Audiòfons completament inserits al canal (CIC): pràcticament invisibles, ja que com el seu nom indica, van instal·lats en la seva totalitat dins del canal auditiu extern. Malgrat la seva mida (solen ser els més petits) empren una tecnologia més moderna.