Els teus fills podrien tenir sordesa prematura si segueixen exposats a aquests sorolls

 Quan: 06-03-2019

La nostra oïda és una estructura complexa i delicada que amb l’ús i l’edat es va deteriorant. Poc a poc, al llarg de la nostra vida anem perdent audició, ja que la causa més habitual és inevitable: l’envelliment. La capacitat empitjora a partir dels 30 o 40 anys i als 80, més de la meitat de les persones pateixen una pèrdua significativa que els aïlla i impedeix portar una vida normal.

La segona causa és l’exposició al soroll. També malalties, medicaments habituals (alguns antibiòtics, diürètics o antiinflamatoris), pot ser hereditària o com a resultat de danys físics en l’oïda o lesions greus al cap.

Vivim en un món ple de sorolls, poden ser ocasionals o continus, de més o menys duració, de forma voluntària o no. Si aquests sons són de menys de 80 decibels (dB) no hi ha recomanació específica de limitació d’exposició tot i que igualment amb el temps causaran pèrdua d’audició. Si està per sobre dels 85 dB, hi ha recomanacions de limitació d’exposició o inclús de recomanació d’ús de protectors per l’oïda.

A nivell pràctic, com podem quantificar en aquestes unitats els sons més habituals? Veiem alguns exemples. El soroll de la nevera és de 40 dB, 70 el de la rentadora i 80 el despertador cada matí. El tràfic d’un carrer de Madrid o Barcelona 85 dB fins a 100 dB quan viatgem en metro o per sobre dels 110 dB els plors d’un nadó.

Si estem en una discoteca estarà sempre per sobre dels 120 dB, 130 el motor d’avió, 150 els disparo d’una arma de foc.

La major defensa contra la pèrdua d’audició per exposició al soroll no és exposar-se al soroll tòxic però es fa difícil si observem a les noves generacions que davant d’una exposició prolongada a altes intensitats, comencen a acusar pèrdua auditiva molt abans del que seria natural.


Feedback