Leonardo da Vinci tenia estrabisme segons un estudi dels seus retrats

 Quan: 07-29-2019

Segons un estudi Leonardo Da Vinci pot ser estràbic divergent. Aquesta és la conclusió a la que va arribar un neurocientífic britànic després d’analitzar diversos retrats i autoretrats del pintor. Tot i així, tant paleopatolegs com oftalmòlegs consideren aventurat diagnosticar que da Vinci tingues estrabisme només veient uns quadres en els que ni tan sols es sap amb certesa si ell va fer de model.

Si es poguessin adjuntar en una mateixa sala les desenes d’obres analitzades en l’estudi, alimentarien encara més les fantasies i llegendes que rodegen el geni italià. Tres estàtues fetes per Andrea del Verrocchio en les que el va fer servir com a model,  s’aprecia que un dels seus ulls té la mirada desviada.

La desviació ocular o exotropia és més evident en dos dels quadres de Leonardo com San Juan Bautista i Salvator Mundi. Per ell, no hi ha dubte que la persona que apareix en les diferents obres tenia estrabisme divergent i fins i tot, s’estima l’angle de desviació observat en cadascuna de les obres.

Dels diferents graus de divergència, el neurocientífic infereix que Da Vinci podia controlar el seu estrabisme. L’analisis de l’alineament dels ulls concorda amb un diagnòstic d’exotropia intermitent, la qual cosa suggereix que Leonardo da Vinci tenia tendència extròpica d’un -10.3º en repòs, però quan podia tornar l’ortotropia quan enfocava.

En l’estudi, publicat l’any passat a JAMA Ophtalmology, l’investigador britànic explica que l’exotropia intermitent s’associa generalment amb una bona visió estereoscòpica quan els ulls estan rectes, però es perd quan l’ull es desvia. Si veus el món amb un sol ull, degut a la supressió de l’altra quan es desvia, l’escena visual apareix molt més plana i per tant, més fàcil de traslladar al quadre. Així que tenir una deficient visió binocular podria ser un avantatge a l’hora de portar les escenes tridimensionals a una superfície.

Tot i així, com hem dit, molts oftalmòlegs estan en contra degut a que es posa en dubte que aquestes obres representessin a Leonardo da Vinci. La relació entre aquest treballs és molt circumstancial i dubtosa. El artistes també cometen error en els seus autoretrats. Rembrandt, per exemple, canviava la posició de l’ull i Van Gogh pintava els seus ulls algunes vegades blaves, altres verdes i fins i tot marrons. Les llicencies artístiques manen i els ulls eren, sospitosament eren afegits a l’últim moment.


Feedback